Bigarren hezkuntzako ikasleen hausnarketa metalinguistikoa eta sistematizazio gramatikala, ohikotasunari buruzko gramatikako sekuentzia didaktiko batean
DOI:
https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.3Gako-hitzak:
gramatikako sekuentzia didaktikoak, hausnarketa metalinguistikoa, alderaketa interlinguistikoa, gramatikaren irakaskuntza eta erabilera, hizkuntzen ikaskuntzaLaburpena
Azterlan honek DBHko 1. Mailako bi ikasle taldek egindako testu-ekoizpenen azterketaren emaitzak aurkezten ditu, hausnarketa metalinguistikoak hizkuntzen ikaskuntza eta idatzizko adierazpena zenbateraino hobe ditzakeen egiaztatzeko. Metodologia kualitatiboa erabili da, eta ikerketa-ekintza izan du oinarri. Bi motatako ekoizpenak aztertu dira: batetik, zirriborroak, berrikuspenak eta gutunak, non ikasleek aztertu nahi diren ezagutza gramatikalak erabiltzen baitituzte; eta, bestetik, sintesi-dokumentuak eta txostenak, non ikasleek erabilitako elementu gramatikalei buruz hausnartzen baitute. Ateratako ondorioei esker, esan daiteke sintesi- dokumentuek eta txostenek hausnarketa metalinguistikoa sustatzen dutela, eta hizkuntzak nola funtzionatzen duen ulertzea, berriz, ez doala beti lotuta metahizkuntza menderatzearekin. Gainera, ikusi dugu hizkuntzak alderatzeak haien ikaskuntza errazten duela eta irakasleek funtsezko zeregina dutela hausnarketa metalinguistikoaren garapenean.
Erreferentziak
Abad, V., y Rodríguez-Gonzalo, C. (2023). Cómo abordar la reflexión gramatical en el aula. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 100, 33-38.
Camps, A. (2006). Secuencias didácticas para aprender gramática (SDG). En Camps, A., Zayas, F. (Coords.), Secuencias didácticas para aprender gramática (31-48). Graó.
Camps, A. (Coord.), Guasch, O., Milián; M., y Ribas, T. (2005). Bases per a l’ensenyament de la gramàtica. Biblioteca d’Articles, 146. Graó.
Doughty, C., y Williams, J. (1998). Focus on form in Classroom Second Language Acquisition. Cambridge University Press.
Durán, C. (2010a). Les competències i l’ensenyament de la gramàtica. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 51, 36-50.
Durán, C. (2010b). Parlem de l’adverbi. Els conceptes gramaticals dels alumnes de l’ESO. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 52, 91-109.
Fontich, X. (2011). Parlar i escriure per aprendre gramàtica a secundària. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 52, 112-122.
Fontich, X., García Folgado, M. J., y Rodríguez-Gonzalo, C. (Coords.). (2022). El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció. Caplletra 73, 149-158. https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24636
Garcia Vidal, P. (2018). Com s’aprenen les llengües en Secundària. Perifèric.
Guasch. O. (2011). Plurilingüisme i formació lingüística dels escolars. En O. Guasch (Coord.), El tractament integrat de les llengües (13-28). Graó.
Milián, M. (2023). Leer y escribir. Algunas consideraciones sobre el discurso y el conocimiento lingüístico. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 99, 22-30.
Milián, M. (2012). El model de seqüència didàctica vint anys després. Un model vàlid per ensenyar a aprendre i per aprendre a ensenyar. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 57, 8-21.
Ribas, T., Rodríguez-Gonzalo, C., y Durán, C. (2020). El aprendizaje de la escritura de textos de opinión en alumnos de Primaria: análisis de la actividad metalingüística, de los conceptos sobre la escritura y de los productos finales. Indagatio Didactica, 12(2), 33-54. https://doi.org/10.34624/id.v12i2.17436
Rodríguez Gonzalo, C. (2009). L’avaluació del saber gramatical de l’alumnat en una activitat de revisió de l’ús dels temps vebals del passat. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 47, 26-50.
Rodríguez Gonzalo, C. (2012). La enseñanza de la gramática: las relaciones entre la reflexión y el uso lingüístico. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 87-118. https://doi.org/10.35362/rie590458
Rodríguez-Gonzalo, C. (2020). Evidències per millorar la competència en comunicación lingüística. Evidències científiques per millorar la pràctica docent. Dossier 5. Graó.
Rodríguez-Gonzalo, C. (2021). Una gramática escolar interlingüística. Hacia una enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües. Huarte de San Juan. Filología y didáctica de la lengua, 21, 33-55. https://doi.org/10.48035/rhsjfd.21.2
Rodríguez-Gonzalo, C. (2022a). Situaciones de aprendizaje para la reflexión interlingüística. Textos de Didàctica de la Lengua y la Literatura, 97, 41-46.
Rodríguez-Gonzalo (2022b). La enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (Egramint). Tavira. Revista Electrónica de Formación de Profesorado en Comunicación Lingüística y Literaria, 27, 1-14. https://doi.org/10.25267/Tavira.2022.i27.1104
Ruiz Bikandi, U. (2008). La reflexión metalingüística desde varias lenguas. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 47, 33-45.
Sánchez, S., Santolària, A., y Casas, M. (2022). Alfabetización inicial, contenidos gramaticales y análisis curricular en contextos plurilingües. En J. M. Rodríguez (Coord.), Lengua y literatura: didáctica y nuevas tecnologías (13-24). Dykinson.
Vigotski, L. S. (1995). Pensamiento y lenguaje. Fausto. https://abacoenred.com/wp-content/uploads/2015/10/Pensamiento-y-Lenguaje-Vigotsky-Lev.pdf
Wood, D., Bruner, J., y Ross, G. (1976). The role of tutoring in problem solving. Journal of child psychology and psychiatry, 17, 89-100. https://doi.org/10.1111/j.1469-7610.1976.tb00381.x
Deskargak
Argitaratua
Zenbakia
Atala
Lizentzia
Egile-eskubideak 2024 Teresa Llamazares Prieto, Pilar Garcia Vidal

Lan hau Creative Commons Aitortu-EzKomertziala-LanEratorririkGabe 4.0 Nazioarteko Lizentziapean dago argitaratuta.
Artikulu guztiak Creative Commons (BY-NC-ND 4.0) erabilera- eta banaketa-lizentziarekin argitaratzen dira. Artikulu bakoitzari DOI identifikatzaile bat esleitzen zaio.
Egile eskubideak gordetzen dituzte artikulu-idazleek, eta lehen argitalpenaren eskubidea ematen diote aldizkariari. Egileek akordio gehigarriak ezartzen ahalko dituzte aldizkarian argitaratutako lanaren bertsioa modu ez-esklusiboan banatzeko (adibidez, gordailu instituzional batean jarriz); kasu horretan, artikulua lehenbizikoz aldizkari honetan argitaratu dela aitortu behar da. Lanak aldizkarian argitaratu eta berehala igotzen ahalko dira gordailu instituzionaletara.
Halaber, egileei beren lanak elektronikoki zabaltzeko aukera ematen zaie, baita horretara animatu ere (adibidez, gordailu instituzionaletan, sare sozial akademikoetan edo beren webgunean).

