Bigarren hezkuntzako ikasleen hausnarketa metalinguistikoa eta sistematizazio gramatikala, ohikotasunari buruzko gramatikako sekuentzia didaktiko batean

Egileak

DOI:

https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.3

Gako-hitzak:

gramatikako sekuentzia didaktikoak, hausnarketa metalinguistikoa, alderaketa interlinguistikoa, gramatikaren irakaskuntza eta erabilera, hizkuntzen ikaskuntza

Laburpena

Azterlan honek DBHko 1. Mailako bi ikasle taldek egindako testu-ekoizpenen azterketaren emaitzak aurkezten ditu, hausnarketa metalinguistikoak hizkuntzen ikaskuntza eta idatzizko adierazpena zenbateraino hobe ditzakeen egiaztatzeko. Metodologia kualitatiboa erabili da, eta ikerketa-ekintza izan du oinarri. Bi motatako ekoizpenak aztertu dira: batetik, zirriborroak, berrikuspenak eta gutunak, non ikasleek aztertu nahi diren ezagutza gramatikalak erabiltzen baitituzte; eta, bestetik, sintesi-dokumentuak eta txostenak, non ikasleek erabilitako elementu gramatikalei buruz hausnartzen baitute. Ateratako ondorioei esker, esan daiteke sintesi- dokumentuek eta txostenek hausnarketa metalinguistikoa sustatzen dutela, eta hizkuntzak nola funtzionatzen duen ulertzea, berriz, ez doala beti lotuta metahizkuntza menderatzearekin. Gainera, ikusi dugu hizkuntzak alderatzeak haien ikaskuntza errazten duela eta irakasleek funtsezko zeregina dutela hausnarketa metalinguistikoaren garapenean.

Egileen biografiak

  • Teresa Llamazares Prieto, Universidad de León, Universidad de León

    Teresa Llamazares Prieto es Profesora Titular del Departamento de Filología Hispánica y Clásica (área de Didáctica de la Lengua y la Literatura) de la Universidad de León, aunque también ha sido docente tanto en Educación Infantil, en Educación Primaria y en Educación Secundaria. Sus líneas de investigación se sitúan en la enseñanza-aprendizaje inicial de la lengua escrita y la enseñanza de la gramática. Sus publicaciones se encuentran en revistas reconocidas sobre enseñanza de lengua materna (lengua oral, lengua escrita y cuestiones gramaticales) y volúmenes publicados por editoriales nacionales e internacionales. Es doctora en Filología Hispánica (Universidad de León, España)

  • Pilar Garcia Vidal, Universitat de València

    Pilar Garcia Vidal es Doctora en Didáctica de la Lengua i la Literatura por la Universidad de Valencia y catedrática de Lengua y Literatura de Secundaria. Forma parte del Grupo de Investigación en Enseñanza de las Lenguas (GIEL). Sus líneas de investigación giran en torno a la didáctica de la lengua i la literatura, las herramientas digitales como recurso educativo y el trabajo por proyectos. Ha participado en diversos proyectos de investigación sobre las dificultades de escritura, la autobiografía lingüística, la enseñanza de la gramática y las prácticas de los docentes. También ha participado en proyectos de innovación educativa relacionados con tecnología educativa y proyectos de lengua y literatura.

Erreferentziak

Abad, V., y Rodríguez-Gonzalo, C. (2023). Cómo abordar la reflexión gramatical en el aula. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 100, 33-38.

Camps, A. (2006). Secuencias didácticas para aprender gramática (SDG). En Camps, A., Zayas, F. (Coords.), Secuencias didácticas para aprender gramática (31-48). Graó.

Camps, A. (Coord.), Guasch, O., Milián; M., y Ribas, T. (2005). Bases per a l’ensenyament de la gramàtica. Biblioteca d’Articles, 146. Graó.

Doughty, C., y Williams, J. (1998). Focus on form in Classroom Second Language Acquisition. Cambridge University Press.

Durán, C. (2010a). Les competències i l’ensenyament de la gramàtica. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 51, 36-50.

Durán, C. (2010b). Parlem de l’adverbi. Els conceptes gramaticals dels alumnes de l’ESO. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 52, 91-109.

Fontich, X. (2011). Parlar i escriure per aprendre gramàtica a secundària. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 52, 112-122.

Fontich, X., García Folgado, M. J., y Rodríguez-Gonzalo, C. (Coords.). (2022). El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció. Caplletra 73, 149-158. https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24636

Garcia Vidal, P. (2018). Com s’aprenen les llengües en Secundària. Perifèric.

Guasch. O. (2011). Plurilingüisme i formació lingüística dels escolars. En O. Guasch (Coord.), El tractament integrat de les llengües (13-28). Graó.

Milián, M. (2023). Leer y escribir. Algunas consideraciones sobre el discurso y el conocimiento lingüístico. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 99, 22-30.

Milián, M. (2012). El model de seqüència didàctica vint anys després. Un model vàlid per ensenyar a aprendre i per aprendre a ensenyar. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 57, 8-21.

Ribas, T., Rodríguez-Gonzalo, C., y Durán, C. (2020). El aprendizaje de la escritura de textos de opinión en alumnos de Primaria: análisis de la actividad metalingüística, de los conceptos sobre la escritura y de los productos finales. Indagatio Didactica, 12(2), 33-54. https://doi.org/10.34624/id.v12i2.17436

Rodríguez Gonzalo, C. (2009). L’avaluació del saber gramatical de l’alumnat en una activitat de revisió de l’ús dels temps vebals del passat. Articles Didàctica de la Llengua i la Literatura, 47, 26-50.

Rodríguez Gonzalo, C. (2012). La enseñanza de la gramática: las relaciones entre la reflexión y el uso lingüístico. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 87-118. https://doi.org/10.35362/rie590458

Rodríguez-Gonzalo, C. (2020). Evidències per millorar la competència en comunicación lingüística. Evidències científiques per millorar la pràctica docent. Dossier 5. Graó.

Rodríguez-Gonzalo, C. (2021). Una gramática escolar interlingüística. Hacia una enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües. Huarte de San Juan. Filología y didáctica de la lengua, 21, 33-55. https://doi.org/10.48035/rhsjfd.21.2

Rodríguez-Gonzalo, C. (2022a). Situaciones de aprendizaje para la reflexión interlingüística. Textos de Didàctica de la Lengua y la Literatura, 97, 41-46.

Rodríguez-Gonzalo (2022b). La enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (Egramint). Tavira. Revista Electrónica de Formación de Profesorado en Comunicación Lingüística y Literaria, 27, 1-14. https://doi.org/10.25267/Tavira.2022.i27.1104

Ruiz Bikandi, U. (2008). La reflexión metalingüística desde varias lenguas. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 47, 33-45.

Sánchez, S., Santolària, A., y Casas, M. (2022). Alfabetización inicial, contenidos gramaticales y análisis curricular en contextos plurilingües. En J. M. Rodríguez (Coord.), Lengua y literatura: didáctica y nuevas tecnologías (13-24). Dykinson.

Vigotski, L. S. (1995). Pensamiento y lenguaje. Fausto. https://abacoenred.com/wp-content/uploads/2015/10/Pensamiento-y-Lenguaje-Vigotsky-Lev.pdf

Wood, D., Bruner, J., y Ross, G. (1976). The role of tutoring in problem solving. Journal of child psychology and psychiatry, 17, 89-100. https://doi.org/10.1111/j.1469-7610.1976.tb00381.x

Argitaratua

2024-02-08

Zenbakia

Atala

Ikerketak

Aipuak nola egin

Llamazares Prieto, T., & Garcia Vidal, P. (2024). Bigarren hezkuntzako ikasleen hausnarketa metalinguistikoa eta sistematizazio gramatikala, ohikotasunari buruzko gramatikako sekuentzia didaktiko batean. Huarte De San Juan. Filologia Eta Hizkuntzaren Didaktika, 23, 37-63. https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.3