Hizkuntzari buruz hausnartzea sekuentzia didaktikoetatik abiatuta. Egramint eredua Lehen Hezkuntzako lehenbiziko mailetan
DOI:
https://doi.org/10.48035/rhsj-fd.23.2Gako-hitzak:
gramatika pedagogikoa, hasierako alfabetatzea, izena, interakzioa, hausnarketa metalinguistikoaLaburpena
Artikulu honek izenaren nozioaren ulermena ikertzen du, Egramint proiektuari lotutako gramatikako sekuentzia didaktiko bat diseinatuz eta inplementatuz. Hasierako alfabetatzean (0-8 urte) oinarritutako zenbait azterlanek idazketaren irakaskuntza eta ikaskuntza jorratzen dituzte. Hala ere, gutxi dira hezkuntza-etapa horretan erabilera diskurtsiboen eta hausnarketa gramatikalaren arteko erlazioan zentratzen diren azterlanak. Ikerketa hau azterlan kualitatibo bat da, eta Lehen Hezkuntzako 2. mailako talde batean argazki-oinaren genero diskurtsiboari buruzko sekuentzia didaktiko bat ezartzean gertatutako gertakari metalinguistikoak aztertzen ditu. Zehazki, bigarren fasean zentratzen da, non, interakzioaren bidez, izenaren nozioa aztertzen baita. Ikasgelako audio-grabazioei esker lortutako datuen kategorizaziotik abiatuta, emaitzek erakusten dute haurrek nola eraikitzen duten nozio gramatikal hori. Alde batetik, ikastunek izen gramatikala ulertzeko eta irudikatzeko dituzten oztopoak nabarmentzen dira, eta, bestetik, saioaren garapenak erakusten du zer-nolako zailtasunak dauden irakaslearen laguntza pedagogikoen bidez hausnarketa metalinguistikoa sustatzeko. Azkenik, ondorioen arabera, beharrezkoa da irakasleen prestakuntza didaktikoan eta linguistikoan gramatika pedagogikoa txertatzea, ikasgelan hausnarketa metalinguistikoa sustatzeko ikuspegi soziokonstruktibista batetik.
Erreferentziak
Aznárez-Mauleón, M., López-Flamarique, M. y García-del-Real, I. (2020). La actividad metalingüística en una tarea de escritura colaborativa en Educación Primaria. Metalinguistic activity in a collaborative writing task in Primary Education. Ocnos, 19(3), 42-54.
Barth, B.M. (2007). L’apprentissage de l’abstraction. Retz.
Benegas Ortiz, M. (2014). A lo bestia. Litera Libros.
Bigas, M., y Gil, R. (2009). L’activitat metalingüística durant una tasca de segmentació d’un text en paraules, a 2n de Primària. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 48, 67-77.No
Bosque, I. (2018). Qué debemos cambiar en la enseñanza de la gramática. ReGrOC. Revista de Gramática orientada a las competencias, 1(36). https://doi.org/10.5565/rev/regroc.12
Bruner, J. (1989). Acción, pensamiento y lenguaje. Alianza Editorial.
Camps, A. (1986). La gramàtica a l’escola bàsica entre els 5 i els 10 anys. Algunes reflexions i propostes. Barcanova.
Camps, A. y Zayas, F. (coords.) (2006). Secuencias didácticas per aprendre gramática. Graó.
Casas, M. (2014). Interacción, uso lingüístico y construcción del saber gramatical en la educación primaria. Tejuelo, 10, 65-83.
Casas, M. (2017). Los conocimientos sobre la distinción temporal básica en alumnos de educación primaria. Cauce: Revista Internacional de Filología, Comunicación y sus Didácticas, 40, 9-15.
Casas, M. Comajoan, Ll. y Santolària, A. (2020). The beliefs of primary education teachers regarding writing and grammar instruction. L1-Educational Studies in Language and Literature, 20, 1-23. https://doi.org/10.17239/L1ESLL-2020.20.03.04
Casas, M., Sánchez, S., Santolària, A. y Soler, B. (2022). El pie de foto. 1º y 2º curso. Sites EGRAMINT. https://sites.google.com/view/sdg-egramint/sdg-primaria/pie-de-foto-1%C2%BA-y-2%C2%BA-primaria
Castedo, M.; Ferreiro, E. (2013). Producción y revisión de epígrafes en situación didáctica con niños de 7 y 9 años. En E. Ferreiro (Ed.), El ingreso a la escritura y a las culturas de lo escrito. Siglo XXI editores, pp. 259-280.
Council of Europe (2018). Common European Framework of Reference for Languages: Learning, Teaching, Assessment (CEFR). Retrieved from: https://www.coe.int/en/web/common-european-framework-reference-languages.
Council of Europe. (2001). Common European framework of reference for languages: Learning, teaching, assessment. Cambridge, U.K: Press Syndicate of the University of Cambridge.
Decret 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’Etapa d’Educació Primària: https://dogv.gva.es/datos/2022/08/10/pdf/2022_7572.pdf.
Dolz, J., Noverraz, M. y Schnewly, B. (2001). Séquences didactiques pour l’oral et pour l’écrit. De Boeck.
Gil, M. R. y Bigas, M. (2021). La actividad metalingüística durante una tarea de segmentación de un texto en palabras, en A. Camps y X. Fontich (Ed.) La actividad metalingüística como espacio de encuentro de la escritura y la gramática. Un itinerario de enseñanza e investigación en educación lingüística. Editorial UNSJ, pp. 345-351.
Gil, R. (2011). Reflexionar sobre la llengua per aprendre a escriure. Guix, 371, 23-26.
Gil, R. (2017). “Mi gato se ha morido”. Análisis de las argumentaciones de futuros maestros ante producciones verbales infantiles erróneas. En: A. Camps y T. Ribas (Coords.). El verbo y su enseñanza (pp. 121-132). Octaedro.
Gutiérrez Fresneda, R. y Díez Mediavilla, A. (2018). Conciencia fonológica y desarrollo evolutivo de la escritura en las primeras edades. Educación XX1, 21(1), 395-416, doi: 10.5944/educXX1.13256
Gutiérrez Ponce, M.I. y Sánchez Rodríguez, S. Escritura autónoma y nivel de uso del sistema de escritura en el último curso de Educación Infantil. Estudio de un caso. Lenguaje y textos 51, 107-119.
Karmiloff-Smith, A. (1994). Más allá de la modularidad. Alianza editorial.
Ley 4/2018, de 21 de febrero, de la Generalitat, por la que se regula y promueve el plurilingüismo en el sistema educativo valenciano.
Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. [2018/1773] http://www.dogv.gva.es/datos/2018/02/22/pdf/2018_1773.pdf
Mahillon, B. y Tillieu, F. (2018) 100 idées pour enseigner la grammaire autrement. Edition Tom Pousse.
Mariscal Altares, S., Nieva, S. y López-Ornat, S. (2010). Observar y medir el desarrollo gramatical temprano en español. Psicothema 22(1), 51-56
Méndez, A. (2014). Una experiència d’ensenyament de coneixements gramaticals al cicle inicial. Articles de Didàctica de la llengua i la literatura, 60, 87-98.
Mercer, N. (2019). Language and the Joint Creation of Knowledge: The Selected Works of Neil Mercer. Routledge.
Myhill, D. y Newman, R. (2019). Writing Talk-Developing metalinguistic understanding through dialogic teaching. En N. Mercer, R. Wegerif y L. Major (Eds.). International handbook of research on dialogic education (pp. 3360–3372). Routledge.
Myhill, D., Jones, S., & Wilson, A. (2016). Writing conversations: Fostering metalinguistic discussion about writing. Research Papers in Education, 31(1), 23-44.
Orden de 3 de febrero de 1983, de la Consellería de Cultura , Educación y Ciencia, por la que se regula la incorporación de la enseñanza del Valenciano a los planes de estudio de Educación Preescolar, General Básica, Formación Profesional y Bachillerato. (DOGV núm. 93 de 05.02.1983) Ref. Base Datos 0046/1983
Pérez Peitx, M. y Fons, M. (2019). Caracterización de las pautas de acción en la didáctica de la alfabetización inicial. Tejuelo, 30, 151-174. Doi: 10.17398/1988-8430.30.151
Portolés, L. (2020). El multilingüisme a l’escola: tendències educatives i nous reptes. Caplletra, 68, 125-147. DOI: 10.7203/Caplletra.68.16474
Reig, A., Sempere, J. V., Torralba, G. (en prensa). Aprender gramática desde la interdisciplinariedad: el adjetivo para responder a un reto medioambiental. En Nuevas tendencias en la investigación e Innovación en Didáctica de la Lengua y la Literatura. Octaedro.
Reig, A.; Sempere, J. V.; Torralba, G. (2023). Gramàtica a l’aula: una situació d’aprenentatge per reflexionar sobre l’adjectiu. Articles, 98, 62-70.
Ribas, T. et al. (2020). El aprendizaje de la escritura de textos de opinión en alumnos de Primaria: análisis de la actividad metalingüística, de los conceptos sobre la escritura y de los productos finales, Indagatio Didactica, 12 (2), 33-54. https://doi.org/10.34624/id.v12i2.17436
Ribera, P. (2013). Aprender el sistema de escritura alfabético a partir del uso de textos en los inicios de la lectura y escritura. En L. Álvares Pereira (Coord.), Reflexão sobre a escrita. O ensino de diferentes géneros de textos (pp. 95-106). Universidade de Aveiro.
Rodari, G. (1998). Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Un per un parent.
Rodríguez-Gonzalo, C. (2021). Una gramática escolar interlingüística. Hacia una enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües. Huarte de San Juan. Filología y Didáctica de la Lengua, 21.
Rodríguez-Gonzalo, C. (2022a). Situacions d’aprenentatge per a la reflexió interlingüística. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 94, 41-46.
Rodríguez-Gonzalo, C. (2022b) La enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (EGRAMINT). Tavira. Revista Electrónica de Formación de Profesorado en Comunicación Lingüística y Literaria, 27, 1-14. https://doi.org/10.25267/Tavira.20
Rodríguez-Gonzalo, C. y Zayas, F. (2017). La relación entre conocimientos gramaticales y el aprendizaje de prácticas discursivas: el adjetivo como ejemplo. Caplletra, 63, 245-277. https://doi.org/10.7203/caplletra.63.10401
Rodríguez-Gonzalo, C., Durán, C. y Ribas, T. (2021). La entrevista sobre la escritura con alumnado de primaria: un espacio para la reflexión metalingüística. Tejuelo, 35 (2), 103-136.
Santolària, A. (2017). Conectores y secuencias didácticas en primer ciclo de educación primaria. Cauce, 40, 29–35. http://dx.doi.org//10.12795/CAUCE
Santolària, A. (2022). Els adjectius en les descripcions dels personatges literaris. Seqüències didàctiques i ensenyament reflexiu en l’alfabetització inicial. Lenguaje y textos, 56, 71-86.
Storch, N. (2005). Collaborative writing: Product, process, and students' reflexions. Journal of Second Language Writing, 14(3), 153-173. https://doi.org/10.1016/j.jslw.2005.05.002
Tolchinsky, L. (2015). Continuidades y discontinuidades en el aprendizaje de la lengua escrita. Dins J. Mata, Mª P. Núñez y J. Rienda (Coords.), Didáctica de la lengua y la literatura (pp.131-147). Pirámide.
UNESCO (2003). La Educación en un mundo plurilingüe: UNESCO educación documento de orientación. UNESCO.
Deskargak
Argitaratua
Zenbakia
Atala
Lizentzia
Egile-eskubideak 2024 Alícia Santolària Òrrios, Betlem Soler Pardo, Mariona Casas Deseures

Lan hau Creative Commons Aitortu-EzKomertziala-LanEratorririkGabe 4.0 Nazioarteko Lizentziapean dago argitaratuta.
Artikulu guztiak Creative Commons (BY-NC-ND 4.0) erabilera- eta banaketa-lizentziarekin argitaratzen dira. Artikulu bakoitzari DOI identifikatzaile bat esleitzen zaio.
Egile eskubideak gordetzen dituzte artikulu-idazleek, eta lehen argitalpenaren eskubidea ematen diote aldizkariari. Egileek akordio gehigarriak ezartzen ahalko dituzte aldizkarian argitaratutako lanaren bertsioa modu ez-esklusiboan banatzeko (adibidez, gordailu instituzional batean jarriz); kasu horretan, artikulua lehenbizikoz aldizkari honetan argitaratu dela aitortu behar da. Lanak aldizkarian argitaratu eta berehala igotzen ahalko dira gordailu instituzionaletara.
Halaber, egileei beren lanak elektronikoki zabaltzeko aukera ematen zaie, baita horretara animatu ere (adibidez, gordailu instituzionaletan, sare sozial akademikoetan edo beren webgunean).

